dilluns, 27 de novembre del 2006

Seattle's Supersonics

Aventuras i desventuras para cerrar una maleta
Estem començant a pensar en com tornarem a BCN. Portem una setmana i ja no ens tanca la maleta. La Marta s'ha desfet d'uns texans que volia jubilar i jo d'unes sabates.

NBA
Està nevant!! Nem cap al partit de la NBA, quina emoció!!
Al partit, primer de tot bandera gegant aguantada per les cheerleaders, l´himne americà i tothom dret. Hem de confessar que ens hem rajat i ens hem aixecat, no som prou valentes. Per cert, també hi ha una espècie de cheerleaders masculins que ballen breakdance.
Tot i anar igualats en bastantes ocasions, van acabar guanyant de 20 els San Antonio. Ens vam quedar sense veure a Ginobili :(



Back to Vancouver
Després de tant còrrer el bus ha sortit amb 2 hores de retràs. El conductor diu que la carretera està tota nevada i trigarem 5 hores en comptes de 3, així que aprofito per escriure endarrerits del cap de setmana. Arribarem a Vancouver a les 4 de la matinada i demà a primera hora reunió. Millor que aprofiti per dormir.

zzzzz....

L'arribada a Vancouver, espectacular, hi ha 2 pams de neu i no para de caure! El bus ens deixa tirades a les 4am a la estació, no hi ha ni un taxi ni mig. Decidim caminar, i no sabeu el que costa arrossegar les maletes per la neu, no hi ha rodes que valguin! Tenim sort i un taxista ens veu i ens recull per portar-nos al Green College, al campus de la UBC, que és on dormim aquesta setmana. Pel camí gairebé ens estrellem, hi ha hagut un moment que el taxista ha perdut el control del cotxe, sort que era l'únic cotxe de la carretera pq hem començat a fer esses ficantnos al carril contrari vàries vegades. Sort que coneixiem el camí a la UBC, perquè si no... semblava de peli de por. De nit totalment, nevant, i cada vegada més lluny de la civilització, carretera rodejada de bosc i amb un taxista rarissim. Però hem arribat. Aixó sí, un cop hem baixat del taxi hem trigat més de mitja hora en localitzar l´habitació, no hi havia llum i els peus se´ns enfonsaven a la neu. En teoria haviem de pitjar un codi d'accés a l'edifici per a poder agafar la nostra clau, però com no hi ha llum no va i hem hagut de despertar a la responsable a les 5 del matí...

1 comentari:

Rosie ha dit...

Em venen imatges de "El resplandor", amb tota aquesta neu.
El pobre taxista suposo que va tenir temps de penedir-se per haver-vos recollit; amb el que li va costar arribar a l'UPC... no et dic res el camí de retorn.