Awesome!

4 - Saturday Night
I després de sopar uns thai noodles, per fi... el Crocodile Club! Quan entrem hi ha el concert dels teloners, un grup bastant curiós pq el cantant va amb traje i corbata però porta un tupé estil Elvis. La seva cançó més coneguda es diu "Graffiti Girl". Després ve el plat fort, tot i que a la Sílvia li va agradar menys: un concert d'un tal Robyn Hitchcock, hi ha gent que se sap les cançons o sigui que deu ser conegut :-) A mi em fa molta il·lusió pq el guitarrista és el del grup Screaming Trees (Seattle), que a mi m'agradava molt. Podeu mirar la programació del Crocodile a http://www.thecrocodile.com. Per cert, dins del Crocodile ens trobem els melenes del dia anterior, els 4 "grunges", però tampoc ens atrevim a fer la foto.

De fet ens fastidia una mica, perquè els 2 profes també han vingut al concert, però amb un altre espanyol que deu n´hi d´ho, el típic madrilenyo del "Viva España". Aquest es veu que treballa a la Boeing junt amb 120 espanyols més, sembla que tots els enginyers aeronàutics acaben aquí ara que Airbus va fatal. Total, amb aquests no hi ha manera de coneixer cap natiu, i a sobre després el madrileño insisteix que anem tots a un bar molt millor... el "Cow Girls", que és un bar Coyote en tota regla. En fi, el meu somni a Seattle no era acabar en un bar Coyote i jo ja em començo a rallar, a les 2 quan tanquen me´n vaig a dormir. La Sílvia, que té més energia que jo, continua de marxa i va a parar a un after amb gent raríssima, mireu les fotos i flipeu amb els ballarins de breakdance i la noia que balla amb titella inclosa.










4 - Versió 2 del Saturday Night (by Sílvia)
El concert de l'Elvis m'ha molat molt, però després han arribat aquests tal Robyn Hitchcock amb aires de grandeza i ... No estaven malament, però se m'han fet una mica pesats. Lo del madrilenyo si que és veritat que era un tio raro, raro, raro, pero en el fons bon tio. Ens va comprar una rosa a cada una (a l'estil Hèctor).
Amb el Vicente i el Pere (els profes) ha estat absolutely awesome! El canvi de bar va ser una mica tard, però us posem una foto que parla per si sola ;)
La Marta es va ratllar una mica i va marxar i jo vaig decidir els afters de Seattle. Me n'alegro d'haver-lo vist, però definitivament no és el meu estil. Si voleu triomfar a un after de Seattle haureu d'aprendre a ballar break-dance.