És el primer dia que aconsegueixo que no se'm tanquin els ulls abans de les 8 del vespre. Entre el jet lag i que estem fetes unes currantes... Ahir estàvem encara a la UBC passant a net els apunts del dia i ens van tancar el llum perquè ja plegava tothom. I avui más de lo mismo, hem arribat que encara no hi era la Jennifer, però és que quan hem marxat tampoc quedava ningú! Només hi havia un despatx amb llum. Deu ser la mermelada de maple o algo així que porta una droga que t'enganxa a la feina.A la tornada hem baixat unes quantes parades abans del bus perquè ens venia de gust caminar una estona, ens estem començant a acostumar a caminar sota la pluja, aviat començarem a cantar, jeje (nenes, això és una broma chendler de les meves :P)
Total, que després de tot això ens hem regalat un sopar a un supermercat: Amanida de pasta i sopa. Quin luxe, eh?
Ara acabem d'arribar al hostel, però abans hem passat per un Blenz Coffee per veure si "robàvem" el password de la WIFI per connectar-nos des de l'habitació. Un dels treballadors resulta que és Mexicà. El cas és que hem aconseguit el password i ara podem escriure al blog des del llit :)
Són casi les 10 així que per mi ja és hora d'anar a fer nones, nanit!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada