Més val tard que mai

Hem publicat uns quants posts que ens faltaven de la UVIC i un d'idiomes a la universitat.

UVIC 4 - Gestor d'identitats & Sun Identity Manager
UVIC 5 - Suport
UVIC 6 - Elearning & CMS

Idiomes a la universitat

El pitjor dia del viatge: la tornada

El dia va començar be: brunch al restaurant White Spot, típic canadenc, un txec que comparteix el taxi amb nosaltres cap a l'aerport que no estava gens malament...

Els problemes comencen quan comprem els vols per internet i no ens adonem que en el vol de tornada hem d'anar de Heathrow a Gatwick pel nostre compte. Fem un mail a British Airways però no rebem resposta.
El dia que marxàvem cap a Vancouver, preguntem al taulell de BA però ens diuen que els vols des de Heathrow estan complets i que ho tornem a preguntar a la tornada.

I arriba el dia de tornar, són les 18:00 a Vancouver, és dissabte 9 de desembre. Quan fem el check-in ens diuen que no hi ha res a fer i que a més a més, el nostre vol està retrassat una hora i mitja. Finalment la hora i mitja es converteix en 2, no arribem al vol de Gatwick ni amb teletransportació.
Durant el vol un dels de la tripulació ens diu que ens han canviat el vol per un de dilluns a les 7 del matí també des de Gatwick! Diu que de seguida que arribem, recollim la maleta i anem al Flight connections per intentar canviar-ho.

Arribem a Heathrow i comença el malson.

Aterrem i no hi ha fingers disponibles. 20 minuts esperant dins l'avió.... Quan finalment sortim anem correns a recollir les maletes i ... pels altaveus diuen que tenen problemes i que trigaran més de lo habitual en poder lliurar l'equipatge.
Per fi tenim l'equipatge, anem a BA i una noia molt simpàtica ens diu que estem de sort i que ens ha posat en un vol des de Heathrow a les 18:15. Bingo! Comença la nostra bona sort, o això és el que pensàvem...

Anem correns a fer el check-in, fem 45 minuts de cua i oh oh.... el vol esta overbooked! Ens envien a un altre mostrador a esperar si ens poden donar un seient o no. Són casi les 18h i estem davant del mostrador esperant un miracle. Finalment ens diuen que hi ha una única plaça a l'avió. La Marta ha d'anar al metge dilluns a primera hora, així que la decisió és fàcil. Ens despedim i marxa correns cap al control.
Jo em passo una hora més dreta al costat del mostrador esperant que hem diguin que he de fer... Al final em donen hotel i vol per l'endemà. L'hotel ... he vist de pitjors, però també n'he vist de molt millors. No tenia ni tan sols accés a internet! La veritat és que l'arribada a Londres ha estat una gran decepció. Acostumades a l'amabilitat de la gent de Vancouver...

La Marta no va tenir més sort que jo.

Aquí va la meva part :-)
Quan em van dir que jo sí podia agafar el vol, quedaven 10 minuts per a què tanquessin les portes de l'avió, o sigui que correns cap el control de segurat. Quan vaig veure la cua que hi havia, em va caure l'ànima als peus. Vaig intentar anar a la "cua ràpida" però em van fer fora, només era pels Business Class passengers. A l'altra cua vaig parlar amb el que vigilava, i em va dir que no podia passar, que havia de fer la cua com tothom pq "we are all on the same boat". Quan li vaig intentar fer entendre que en circumstàncies normals estaria d'acord, però que en aquest cas jo estava a punt de perdre l'avió i la resta de la gent no, només vaig aconseguir que em cridés davant de tothom, molt desagradable. Total que res, a fer la cua com tothom, jo ja estava desesperada i només tenia ganes de tornar a Vancouver, que allà la gent era amable. Vaig passar el control i ja feia 5' que en teoria la porta de l'avió havia tancat... correns amb el cinturó que m'havia hagut de treure a la ma, junt amb la famosa bossa dels liquids! Llavors van començar a cridar-me pels altaveus, i la gate 41 estava a l'altra punta de Heathrow!! Vaig arribar que no podia ni respirar, però ho vaig aconseguir!!!!
Això sí, un cop a Barcelona, m'havien perdut una maleta i vaig haver de fer una cua més, la de reclamacions!
Heathrow + British Airways, nunca mais!!!

E.L.O. a la costa oest

Last night in Vancouver

Aquesta nit era la última que passàvem aquí, així que havíem de sortir a despedir-nos de la ciutat i a fer un estudi sobre els locals nocturns!!

Hem quedat amb el Sergio i l'hem portat a sopar al Kitto, el nostre restaurant preferit. Sopant ja hem decidit no perdre temps i començar amb la cata de cerveses: un parell de japoneses (Asahi i Kirin) i una local (Kokanee).
Després d'uns quants sushis i unes sopes miso, el Sergio ens ha portat a un bar amb una decoració superfashion: Subeez Cafe. Tot de planxes penjant del sostre i a la taula una espelma amb la verge Maria :S.






Aquí és super IN demanar martinis, en tenen per tots els gustos. La Marta ha triat un Cosmopolitan, el Sergio un Emerald city i per mi un Teaches of peaches (encara s'està rient de mi la cambrera de com ho he pronunciat...).

Sortint del bar, hem anat a ballar a The Cellar. Aquí per fi vam provar la típica cervesa Canadian! La música al principi ha estat molt be, el DJ punxava amb un Macbook. Després han començat a posar-nos hip-hop i techno i hem decidit canviar de local.

Com que m'havia fet amiga del cambrer gràcies a la meva samarreta de Trainspotting, li hem preguntat per un lloc amb rock music i ens ha dit que anèssim a The Cambie que era un lloc molt guapo. Let's go!

Per cert, anant cap al Cellar ens hem fet una foto amb un dels músics que no ens ha deixat dormir aquestes nits.

Doncs el Cambie si que era un lloc xulo si, i raro, jeje. Un bar estil poblenou, amb tot de gent amb gerres de cervesa. I com no, en aquest bar la meva samarreta ha tornat a tenir efecte imàn. Definitivament he d'anar a comprar-me més samarretes com aquesta. Aquesta vegada un australià amb pintes de fisherman m'ha demanat que em casés amb ell.

Fa dos dies li vaig demanar al Sergio si es volia casar amb mi a Las Vegas, però encara no m'ha dit res, això deu ser un no. Potser si li hagués demanat amb la samarreta de Trainspotting no s'hagués pogut resistir.
Bueno doncs aquesta ha estat la nit. Ens ha costat despedir-nos del Sergio i donar per acabada la festa perquè això significava que cada cop estàvem més aprop del final d'aquest viatge :(
Sergio, ens ho hem passat molt be amb tu. T'esperem a Barcelona!

Els "Tibidabos" de Vancouver

Encara ens queden coses de feina per escriure, però hem decidit que ja ho farem. Hem d'aprofitar al màxim els dies que ens queden aquí.
Ahir i avui hem estat en el que serien els "Tibidabos" de Vancouver, però res a veure. Per anar-hi s'ha d'agafar el Seabus, un vaixell que et porta a North Vancouver. I un cop allà, un bus.
Ahir vam visitar el Lynn Canyon, on hi ha un "suspension bridge" i molts camins per a fer excursions. De fet el suspension bridge més famós de Vancouver és del de Capilano, pero degut a les nevades de la setmana passada està tancat, o sigui que ens hem conformat amb el seu germà petit, que a més és gratis :-) Us posem unes fotos de la excursió, a veure què us semblen:









A la tornada encara vam tenir forces per passejar per Gastown, que de fet és només un carrer adoquinat, amb botigues "fashion", molt mono. La atracció turística principal és que al mig del carrer en qüestió hi ha un rellotge que funciona amb vapor:









I per avui haviem deixat la excursió més impresionant, perquè de fet és el darrer dia sencer que passem aquí. La veritat és que ens agradaria que vosaltres vinguessiu aquí, més que tornar nosaltres :-) I hem agafat el Seabus de nou, per després pujar a Grouse Mountain. Perquè al Tibidabo de Vancouver, es pot esquiar fines les 12 de la nit! Ha estat increïble. Com que una de nosaltres està lesionada i l'altra no sap esquiar, haviem pensat de fer snowshoeing, bastant típic aquí. Però la Sílvia, quan s'ha vist rodejada d'esquis i snowboards, li ha fet vergonya llogar uns snowshoes i al final només els he llogat jo. I quan veieu la fila que faig, entendreu el per què de la vergonya :-) Però bueno, ens ho hem passat molt be, hem fet una pista blava que deu n'hi d'ho, hem pujat al cim Deam! ens ha costat 2 hores pujar i 1 baixar, i demà em sembla que jo tindré unes agulletes que no em podré ni moure. Aquí van les fotos de l'event:
















I res, ara anirem a sopar amb el Sergio i sortirem, que és la nostra darrera nit a Vancouver!!

Idiomes a la universitat

Vam oblidar comentar el que hem vist sobre l'ensenyament d'idiomes aquí. Resulta que els estudiants poden fer com assignatures optatives classes d'idiomes, sigui la carrera que sigui. No cal apuntar-se a una altra escola o "PEI".
A la UVIC ens van ensenyar un laboratori a disposició dels estudiants amb ordinadors mac, pc, software d'aprenentatge de llengües, diccionaris, llibres... ens va semblar molt bona idea.

Cycling Vancouver

Sembla que les temperatures es recuperen. Avui com que estàvem a 4º, hem decidit sortir sense gorro ni bufanda i llogar una bici per fer un volt per Stanley Park. Com que som així de xules, hem llogat unes bicis amb un manillar estil Harley Davidson (en veritat eren les més barates :P). Aquest parc és supercuriós: és com una espècie de Montseny però amb platja. Ens hem perdut diverses vegades, però sempre hi havia algun autòctono disposat a ajudar-nos. Fins i tot la gent que feia footing s'aturava per preguntar-nos si ens podien ajudar. I el millor de tot és que tots es despedien amb un: Wellcome to Vancouver!
Després hem pujat al Harbour Centre, un mirador que hi ha al centre de la ciutat des d'on hem fet unes fotos molt xules.
A la tarda hem anat a fer una cata de cerveses a Granville Island. Estem de sort, aquesta ciutat està plena de breweries (cerveseres). A la Dockside Brewery hem conegut a un mexicà llicenciat en polítiques que fent de cambrer cobra el doble que nosaltres i ens ha fet un menu degustació. Les recomanacions del dia són: Jamaican Lager i la Haupenthal Hefeweizen.
Per sopar hem quedat amb el Sergio i hem anat a fer un sirloin al The Keg. Hem guanyat de sobres les calories que havíem cremat amb la bici. Tenen un sistema curiós de reserves. Si no hi ha lloc quan arribes, et donen un disc d'uns 10 cm de diametre que en veritat és com un busca. I quan la teva taula està a punt el disc comença a fer pampallugues vermelles :S











Per acabar el dia, Borat... no és pot explicar, l'heu de veure!
I ara aquí estem intentant dormir, hi ha un "grup" tocant just a sota de la finestra... és el que tenen els hostels baratos a downtown...