El dia va començar be: brunch al restaurant White Spot, típic canadenc, un txec que comparteix el taxi amb nosaltres cap a l'aerport que no estava gens malament...Els problemes comencen quan comprem els vols per internet i no ens adonem que en el vol de tornada hem d'anar de Heathrow a Gatwick pel nostre compte. Fem un mail a British Airways però no rebem resposta.
El dia que marxàvem cap a Vancouver, preguntem al taulell de BA però ens diuen que els vols des de Heathrow estan complets i que ho tornem a preguntar a la tornada.
I arriba el dia de tornar, són les 18:00 a Vancouver, és dissabte 9 de desembre. Quan fem el check-in ens diuen que no hi ha res a fer i que a més a més, el nostre vol està retrassat una hora i mitja. Finalment la hora i mitja es converteix en 2, no arribem al vol de Gatwick ni amb teletransportació.
Durant el vol un dels de la tripulació ens diu que ens han canviat el vol per un de dilluns a les 7 del matí també des de Gatwick! Diu que de seguida que arribem, recollim la maleta i anem al Flight connections per intentar canviar-ho.
Arribem a Heathrow i comença el malson.
Aterrem i no hi ha fingers disponibles. 20 minuts esperant dins l'avió.... Quan finalment sortim anem correns a recollir les maletes i ... pels altaveus diuen que tenen problemes i que trigaran més de lo habitual en poder lliurar l'equipatge.
Per fi tenim l'equipatge, anem a BA i una noia molt simpàtica ens diu que estem de sort i que ens ha posat en un vol des de Heathrow a les 18:15. Bingo! Comença la nostra bona sort, o això és el que pensàvem...
Anem correns a fer el check-in, fem 45 minuts de cua i oh oh.... el vol esta overbooked! Ens envien a un altre mostrador a esperar si ens poden donar un seient o no. Són casi les 18h i estem davant del mostrador esperant un miracle. Finalment ens diuen que hi ha una única plaça a l'avió. La Marta ha d'anar al metge dilluns a primera hora, així que la decisió és fàcil. Ens despedim i marxa correns cap al control.
Jo em passo una hora més dreta al costat del mostrador esperant que hem diguin que he de fer... Al final em donen hotel i vol per l'endemà. L'hotel ... he vist de pitjors, però també n'he vist de molt millors. No tenia ni tan sols accés a internet! La veritat és que l'arribada a Londres ha estat una gran decepció. Acostumades a l'amabilitat de la gent de Vancouver...
La Marta no va tenir més sort que jo.
Aquí va la meva part :-)
Quan em van dir que jo sí podia agafar el vol, quedaven 10 minuts per a què tanquessin les portes de l'avió, o sigui que correns cap el control de segurat. Quan vaig veure la cua que hi havia, em va caure l'ànima als peus. Vaig intentar anar a la "cua ràpida" però em van fer fora, només era pels Business Class passengers. A l'altra cua vaig parlar amb el que vigilava, i em va dir que no podia passar, que havia de fer la cua com tothom pq "we are all on the same boat". Quan li vaig intentar fer entendre que en circumstàncies normals estaria d'acord, però que en aquest cas jo estava a punt de perdre l'avió i la resta de la gent no, només vaig aconseguir que em cridés davant de tothom, molt desagradable. Total que res, a fer la cua com tothom, jo ja estava desesperada i només tenia ganes de tornar a Vancouver, que allà la gent era amable. Vaig passar el control i ja feia 5' que en teoria la porta de l'avió havia tancat... correns amb el cinturó que m'havia hagut de treure a la ma, junt amb la famosa bossa dels liquids! Llavors van començar a cridar-me pels altaveus, i la gate 41 estava a l'altra punta de Heathrow!! Vaig arribar que no podia ni respirar, però ho vaig aconseguir!!!!
Això sí, un cop a Barcelona, m'havien perdut una maleta i vaig haver de fer una cua més, la de reclamacions!
Heathrow + British Airways, nunca mais!!!
